AVIS AL PARC

Juguen al parc els nens que surten de l’escola.

Els avis amb els fills treballadors

els portem berenars i acomboiem

amb un temor congriat a còpia d’anys

i d’experiència irracional i greu.

Hauria ben mirat de ser al contrari,

i tornar-nos uns vells irresponsables

i esbojarrats i juganers i orats.

Però som innocents espantaocells

volent foragitar estornells i corbs

i qualsevol missatge de malura

que amenaci el sembrat de casa nostra

Veiem tan sols els nostres i la resta

s’esvaeixen de forma imperceptible

als gronxadors que enlairen les rialles

vers un cel sense penes ni malícia.

Júlia Costa, poemes inèdits, 2015