9.6.15

AVIS AL PARC




Juguen al parc els nens que surten de l’escola.

Els avis amb els fills treballadors
els portem berenars i acomboiem
amb un temor congriat a còpia d’anys
i d’experiència irracional i greu.

Hauria ben mirat de ser al contrari,
i tornar-nos uns vells irresponsables
i esbojarrats i juganers i orats.

Però som innocents espantaocells
volent foragitar estornells i corbs
i qualsevol missatge de malura
que amenaci el sembrat de casa nostra

Veiem tan sols els nostres i la resta
s’esvaeixen de forma imperceptible
als gronxadors que enlairen les rialles
vers un cel sense penes ni malícia.

Júlia Costa, poemes inèdits, 2015

4 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Hoy he sido uno de ellos...

Ramon ha dit...

Quanta veritat. Quanta sensibilitat.
Un poema rodó!

Júlia ha dit...

Miquel, és el que toca, he, he.

Júlia ha dit...

Gràcies, Ramon!