TARDA
Tornen a obrir les
portes de l’escola.
Els saltamarges
cerquen el botí.
Alguns avis més
vells i més xarucs
es reuneixen al
seu centre de dia
on infermeres
esforçades volen
obrir finestres al
seu món hermètic.
La tarda, lenta,
ajusta el respirall
i els porticons
oberts a l’existència
excessiva.
És hora
de murmuris
i d’estones que es
mouen a pas lent.
Júlia Costa, poemes inèdits, 2015
2 comentaris:
excel·lent ¡
Gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada