Fotografia: manllevada aquí
Cerquem cinema on la foscor pietosa
ens deixi oblidar vides molt properes
I fins i tot les nostres.
Desaprendre
i viatjar als indrets desconeguts
i a les penes dels altres
i a afliccions
teixides amb els fils de les mentides
que ensarronen les nostres veritats
sempre imprecises, febles,
estantisses.
A fora plou, de forma inesperada.
Júlia Costa, poemes inèdits,2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada