25.6.15

PEIXATERIA






La peixateria del Poble Sec personas comprando pescados


M’enamora el taulell del peixater
quan tot just ha escampat damunt del gel
Irisat, el mostrari evocador
de mars i pescadors i antigues barques
i xarxes, salabrets i volantins
i aquells fanals encesos
                            I la lluna
que esquitxa les onades de clarors
picant l’ullet a les sirenes joves.

Peixos difunts, ofrenes argentades,
encara algun escamarlant belluga
les seves potes, inquietants, precises,
i les closques de musclos i cloïsses
intenten recobrar la seva vida
                                    tan breu,
sota la llum dels fluorescents.

Un ram de julivert, ofrena tèbia,
agombola la imatge, ingènua i tendra,
d’un sant ben disposat al sacrifici.


Júlia Costa, poemes inèdits, 2015

22.6.15

MENTRE PLANXO



MENTRE PLANXO



M’agrada obrir la post
i fer lliscar
l’escalfor de la planxa per la roba
mentre escolto una música triada
entre velles cançons de joventut
o miro alguna història inversemblant
a la televisió de cada dia.

Però  rebutjo
aquesta xerrameca baladrera
de gent molt ben peixada i mercenària
que rebla el clau de tantes corrupteles
i viu de remenar l’olla del brou
amb suposada i greu seriositat.


M’endormisca el seu to de mestretites.


Júlia Costa, poemes inèdits, 2015

16.6.15

DIVENDRES VESPRE, AL BARRI


Fotografia manllevada aquí


Avui, en aquest barri, les andròmines
poden deixar-se a cada portalada
i els diligents treballadors nocturns
d’aquí una estona, se’ls emportaran
qui sap on, car tot es torna nosa
quan els anys i els nous corcs hi fan estada.

Prestatges despintats i taules coixes,
cadires de reixeta foradada,
matalassos tacats per tants pecats,
estranys objectes, rampoines inútils,
portes que van tancar somnis i amors,
calaixeres on viuen escarabats
i quadres sense firma, de paisatges
que algun dia van fer somniar en fugides
vers neus eternes o topants exòtics
als humils estadants d’aquestes cases.

Els focs de Sant Joan d’uns altres temps
eren molts més pietosos i assenyats
i més poètics, diguin el que diguin.


Júlia Costa, poemes inèdits, 2015

13.6.15

CINEMA AL VESPRE

Fotografia: manllevada aquí

Cerquem cinema on la foscor pietosa
ens deixi oblidar vides molt properes
I fins i tot les nostres.

                                 Desaprendre
i viatjar als indrets desconeguts
i a les penes dels altres
                               i a afliccions
teixides amb els fils de les mentides
que ensarronen les nostres veritats
sempre imprecises, febles,
                                   estantisses.

A fora plou, de forma inesperada.

Júlia Costa, poemes inèdits,2015



9.6.15

AVIS AL PARC




Juguen al parc els nens que surten de l’escola.

Els avis amb els fills treballadors
els portem berenars i acomboiem
amb un temor congriat a còpia d’anys
i d’experiència irracional i greu.

Hauria ben mirat de ser al contrari,
i tornar-nos uns vells irresponsables
i esbojarrats i juganers i orats.

Però som innocents espantaocells
volent foragitar estornells i corbs
i qualsevol missatge de malura
que amenaci el sembrat de casa nostra

Veiem tan sols els nostres i la resta
s’esvaeixen de forma imperceptible
als gronxadors que enlairen les rialles
vers un cel sense penes ni malícia.

Júlia Costa, poemes inèdits, 2015

5.6.15

TARDA


TARDA

Tornen a obrir les portes de l’escola.
Els saltamarges cerquen el botí.

Alguns avis més vells i més xarucs
es reuneixen al seu centre de dia
on infermeres esforçades volen
obrir finestres al seu món hermètic.

La tarda, lenta, ajusta el respirall
i els porticons oberts a l’existència
excessiva.

                           És hora de murmuris

i d’estones que es mouen a pas lent.

Júlia Costa, poemes inèdits, 2015