MENTRE PLANXO
M’agrada obrir la
post
i fer lliscar
l’escalfor de la
planxa per la roba
mentre escolto una
música triada
entre velles
cançons de joventut
o miro alguna
història inversemblant
a la televisió de
cada dia.
Però rebutjo
aquesta xerrameca
baladrera
de gent molt ben
peixada i mercenària
que rebla el clau
de tantes corrupteles
i viu de remenar
l’olla del brou
amb suposada i
greu seriositat.
M’endormisca el
seu to de mestretites.
Júlia Costa, poemes inèdits, 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada