Un floc de sol ponent damunt dels arbres
damunt de les carrosseries dels vehicles
damunt l'asfalt, als vidres dels balcons,
en una tarda llarga d'un estiu
com tants, amb falciots a l'aire
i records a la bossa del mercat.
I tot allò que ens era indiferent
i conegut i repetit i vell
de sobte pren un to de gran prodigi
breu, estantís, i la tendresa sura
entre aquest tornassol daurat i encès
que precedeix a la imperfecta fosca
de les nits de ciutat, tan relatives.
Júlia Costa, Imatges i Paraules, poemes inèdits, 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada