LES AMIGUES D'ABANS

Les amigues d'abans, complicitats,
secrets i amors, passejades, paraules,
balls i enamoraments imaginaris,
actors d'aquell cinema imprescindible,
cançons romàntiques, tonades imprecises,
viatges impossibles, i cercar
la roba més barata i reeixida
per disfressar-nos, ai, de senyoretes.

I petites traïcions, malevolences
innocents, i aquells somnis esvaïts,
i pòlvores i un toc de pintallavis
i un futur que ningú no imaginava
i el pas del temps, encara lent, la llum
d'aquells matins alegres de diumenge,
i tanta, tanta vida davant nostre.

Tot just l'escola era un record proper
i ja semblava un món llunyà, enyorat,
on l'ordre i els horaris repetien
els dies i les hores i els minuts
entre la pols de guix i les pregàries
i unes monges que avui em són properes
com víctimes, també, de l'embolcall
i els dogmes, i l'engany ben assumit
després de tants rosaris en penombra.

Les amigues d'abans, en aquell món
de perspectives ben encotillades
també pels nois que papallonejaven
a l'entorn de nosaltres. Malgrat tot
quanta il·lusió en aquella adolescència
a tocar dels anys joves, ben a prop
d'aquell irreversible món adult
que amb poca cosa es conformava, és clar
després de la tragèdia, la misèria 
i les mancances i els somnis trencats.

Les amigues d'abans no em reconeixen
ni jo tampoc a elles. Qui som ara?
Ens agermanen les generacions,
l'evocació de dies compartits,
l'entorn i aquells misteris innocents.
La majoria ens hem reinventat
un passat una mica més amable.
Més d'una ja no hi és, la vida passa,
i com els vells de la nostra infantesa
ens retrobem en els enterraments.

Àvies d'avui o conques viatgeres,
difuntes prematures i plorades,
us estimo a desgrat, m'identifico
amb vosaltres, encara recupero
algun instant, una fotografia,
unes paraules que em vénen al cap,
aquelles fantasies i aquells somnis
i tanta, tanta vida davant nostre.
Qui pot no sentir mai la tendra angoixa
que produeix el pas rabent dels anys
davant d'una amigueta d'aquells dies?

Júlia Costa, poemes inèdits, Imatges i Paraules, 2016