MATÍ
Llangor de
jubilada desvagada
al matí que
s’acosta lentament
sense sentit i
sense obligacions.
La flaire d’un
cafè revifa l’aire,
escolto
la cançó de les
tasses i les copes,
dels plats i dels
coberts,
dels llums que
tornen
a il·luminar les
cuines escalfades
pel foc que encén
el dia que vindrà.
La nit es dilueix,
la claror arriba,
dibuixa franges de
colors al cel
i el sol retorna
al seu camí de sempre
arrossegat pels
bous de les rondalles.
Júlia Costa, poemes inèdits 2015
1 comentari:
Llangor de jubilada desvagada
al matí que s’acosta lentament
sense sentit i sense obligacions.
Molt bó
Salut
Publica un comentari a l'entrada