21.5.15

LA RÀDIO DE LA NIT


La ràdio de la nit és ben estranya.

La foscor tendra aplega els confidents
que cerquen una oïda disposada
a recollir les seves inquietuds.

Escolto algú que explica moltes penes,
un fill que es droga i un marit violent,
i després m’ensopego amb una noia
a qui ha deixat malmesa un mal amor
i amb un embriac i amb una pobra vella
a qui les solituds esparracades
han arraulit al fons de casa seva.

Després torna la música i la vida
                            convencional:
política, futbol,
corrupcions i cinema i patacades
i les guerres de sempre, aquí o allà.

Roda del temps, la matinada arriba.


Júlia Costa, poemes inèdits, 2015