Fotografia: El Periódico
SUPERMERCAT
M’endinso als
carrerons de l’abundància,
a aquest
supermercat de l’avinguda
tan ple de tot.
S’apleguen les
sentors
de fruita fresca,
de sabons, de vins,
de lleixiu i de
carn i pa i galetes.
M’agrada veure-hi
gent de tot arreu
a la recerca del que
cal a casa,
infants petits,
encara sense escola,
i mestresses de
casa desvagades
i estudiants
viatgers i vells xarucs
i dones amatents a
les ofertes.
Mig món que ven i
un altre mig que compra,
i tan de bo que no
hi hagués res més
que aquesta pau
humil i consumista
i gent amb quatre
rals a la butxaca
per esmerçar-los
en senzills capricis
a l’abast d’una
immensa majoria.
No cal demanar
més, tota la resta
és, ben mirat,
literatura inútil.
Júlia Costa, poemes inèdits, 2015
1 comentari:
Creo que esta frase está bordada:
"... tan ple de tot..."
Me gusta esta serie del 2015
Una abraçada...bon día.
ahhh, i salut...molta salut
Publica un comentari a l'entrada