Em passen les paraules com el vent,
les paraules em vénen com gavines errants,
les allunya el mestral i el llevant les acosta,
ara són i no són.
El paper encara és blanc
i aquest llapis que es mou entre els dits
és lleuger comuna ploma.
(Olga Xirinacs, 1987)
3 comentaris:
Con tu permiso he copiado tu página y la he insertado en TotBarcelona.
Gracies ¡.
El vent de les paraules, el vent de la poesia.
Gràcies i endavant!!!
Publica un comentari a l'entrada