Interior del Teatre Romea l’any 1914 (FR).
Els còmics al
teatre reflecteixen
amb certa grapa,
el món i les persones.
No són tan
convincents com s’esperava.
Al capdavall, la
feina és sempre feina.
Baraten sentiments
per riure fàcil,
sarcasme per humil
mediocritat,
una entrada
comprada amb entusiasme
per una estona
d’improbables somnis
i de rialles fins
i tot forçades.
Baladrers,
brunzinaires, inspirats.
Rapsodes i
titelles. Titellaires
ocults
els fan anar com
volen.
O s’ho pensen.
Pel camí,
assenyalat de bell antuvi.
aplaudim amb
tendresa.
Al capdavall,
no som tan
diferents, actors i públic.
Júlia Costa, poemes inèdits, 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada