EL FUNÀMBUL

El funàmbul valent salta teulades,

empaita els gats festejadors.

                                        Somica.

Es creua amb els oficis oblidats

i amb els de sempre:

dones explotades

que cerquen un jornal desesperat,

escura-xemeneies a l’atur,

cambrers que tornen a la llar segura,

flequers a la recerca de pasteres,

bastaixos dels mercats,

noies fastiguejades que netegen

uns avis decadents i rondinaires,

xicots sense demà,

rodamóns, policies avorrits,

metges de guàrdia, escombriaires àvids,

homes del sac i bruixes de la fosca.

No perd mai l’equilibri, té el secret

de l’estabilitat sense vertigen.

Un campanar que encara resisteix

escampa un so oblidat. 
                            Moren les rates

als cataus on l'oblit es fa llegenda.

Júlia Costa, poemes inèdits, 2015