Llum de febrer
L'hivern, l'hivern.
A poc a poc s'allunya,
feixuc i tendrament
esvalotat.
Com costa de
passar, tan fosc encara,
quan ja els nadals
han fet el seu camí
i ens han deixat
aquest regal de reis
Únic, i dolorosament
exacte:
Un àlbum ple
d'imatges oblidades
o condemnades a
l'oblit.
Imatges
d'amics i de
parents que ja no solquen
els àpats generosos
de les festes.
Que no vindran mai
més, ja que la vida
segueix,
indiferent, la seva cursa,
sense contemplar
els nàufrags que arrosseguen
les ones, fredes,
sobre el mar del temps.
I ja no trobarem a
les rebaixes
l'abric calent, ni
la flassada flonja,
ni el paisatge
somniat, ni les mentides
que ens ajudaren a
enlairar senyeres
als cims més alts
de les passions perdudes.
Vindrà el bon
temps, quan el falciot retrobi
el vell camí del
cel, sota les boires.
Júlia Costa (Indrets i camins, 2004)
6 comentaris:
Vaig seguint els teus blogs a vista d'ocell. Veig les teves pintures, cada vegada més segures, entenc que comences a convence't a tu mateixa de que sí, que et va pintar. M'agraden perquè són alegres.
Sempre m'han agradat els teus poemes, Júlia, però ara t'hem reveles com una pintora brillant.
Veig que ets una artista polifacètica.
Enhorabona!
Gràcies, Maria Antònia, noto que milloro una mica i tot, en això del dibuix i la pintura però el millor de tot és que m'ho passo pipa amb el tema.
Moltes gràcies, 'El que em passa pel cap'!!!
Molt maco!
Gràcies, Esther!!!
Publica un comentari a l'entrada