19.2.13

LLUM DE FEBRER




Llum de febrer


L'hivern, l'hivern. A poc a poc s'allunya,
feixuc i tendrament esvalotat.

Com costa de passar, tan fosc encara,
quan ja els nadals han fet el seu camí
i ens han deixat aquest regal de reis
Únic, i dolorosament exacte:

Un àlbum ple d'imatges oblidades
o condemnades a l'oblit. 
                                           Imatges
d'amics i de parents que ja no solquen
els àpats generosos de les festes.

Que no vindran mai més, ja que la vida
segueix, indiferent, la seva cursa,
sense contemplar els nàufrags que arrosseguen
les ones, fredes, sobre el mar del temps.

I ja no trobarem a les rebaixes
l'abric calent, ni la flassada flonja,
ni el paisatge somniat, ni les mentides
que ens ajudaren a enlairar senyeres
als cims més alts de les passions perdudes.

Vindrà el bon temps, quan el falciot retrobi
el vell camí del cel, sota les boires.

Júlia Costa (Indrets i camins, 2004)

6 comentaris:

M. Antònia ha dit...

Vaig seguint els teus blogs a vista d'ocell. Veig les teves pintures, cada vegada més segures, entenc que comences a convence't a tu mateixa de que sí, que et va pintar. M'agraden perquè són alegres.

El que em passa pel cap ha dit...

Sempre m'han agradat els teus poemes, Júlia, però ara t'hem reveles com una pintora brillant.
Veig que ets una artista polifacètica.
Enhorabona!

Júlia ha dit...

Gràcies, Maria Antònia, noto que milloro una mica i tot, en això del dibuix i la pintura però el millor de tot és que m'ho passo pipa amb el tema.

Júlia ha dit...

Moltes gràcies, 'El que em passa pel cap'!!!

Ester Puig ha dit...

Molt maco!

Júlia ha dit...

Gràcies, Esther!!!