MARÇ A CIUTAT

Una corba d’ocells dibuixa serpentines

al cel ennuvolat d’aquest matí marcenc,

mentre la solitud embolcalla vells somnis

sota febles clarors, als carrers en silenci.

Es desvetlla el malalt i la noia joiosa,

l’aturat sense pressa i el foraster cansat.

Un nen sota el coixí hi retroba joguines,

que són l’impost de luxe d’una dent escapçada.

Les rates de ciutat escorniflen cataus,

papallones de sorra freturoses s’escapen

d’algun col·leccionista adelerat i vell,

cercant les flors antigues dels aranyons nevats.

La follia s’esquerda, la sobrietat perilla,

les converses absents recobren el seu temps.

Els botiguers escombren les llindes ben guarnides

amb anuncis de coses inútils o inservibles.

Un cistell de maduixes escampa sentors joves,

un cafè matiner amara el celobert

de l’aroma estimat de l’esperança feble,

i la vida transita, estantissa, pel port.

A la granja rural les gallines protesten

de les esclavituds i la manca d’espai.

Una escola obre portes a les lletres perdudes.

Un avió platejat fa la ruta del nord.

Vora mar, garolers, uns homes vaticinen

els triomfs en l’esport dels bons equips locals,

i unes dones xineses guarneixen els prestatges

de llumetes de fira de colors estridents.

Júlia Costa. Poemes inèdits (2012)