Ja ha sortit la nova Antologia de Poetes de l'Ebre, publicació amb la qual col·laboro des de fa uns anys, amb motiu de la meva vinculació amb el poble de Batea. Els meus poemes inclosos al recull conformen una visió d'aquell paisatge a través de les quatre estacions.
El temps i les vinyes (QUATRE ESTACIONS)
Hivern
Els ocells del silenci
planen damunt les vinyes,
una glaçada tendra
embolcalla els vells ceps.
Els àngels han cosit
uns vels de boirina
I un repòs fet de segles somnia eternitats.
Passejo sense pressa pels caminals tranquils,
el fred fa que l’alè
sigui una bafarada
de somnis oblidats,
que cerquen el seu món
a la terra promesa de
les vinyes eternes.
S’abalteix l’esperança
en els camps adormits,
la vida es mou més
lenta i el ritme dels batecs
dels cors, sembla
cercar un repòs infinit,
una mort temporal
sense grans testaments.
La dolçor de la pau
imaginada sempre
Irisa la gebrada sota
un sol indecís.
Primavera
A les feixes dels anys
parets de pedra seca
limiten els meus somnis
abaltits sota el sol.
Restes de velles vinyes
que enceten fulles noves,
malden per tornar a aprendre
el gust del raïm d’or.
Pel cel d’un abril tendre
fan capgirells els núvols
mentre esperen la pluja
i la flor del cucut.
Una tarda s’allarga
emmandrida i silent
aplegant incerteses
entre el cerç i el garbí.
I una oreneta torna
al niu on els seus
avis
van omplir d’alegria
un bon temps oblidat.
Estiu
Al relleix del finestral
mirant la plaça abaltida
hi tinc un test sense flors
on dorm un esqueix de vida.
El sol pinta les teulades
per a donar-me el bon dia
amb colors del temps que ve
i una mica de mentida.
Sento els estornells amics,
I entre els núvols que matinen
hi dibuixen els falciots
els caminals de les vinyes.
Les campanes de les vuit
desvetllen les hores tristes
i una veïna amatent
espolsa estores antigues.
Els paletes han trobat
les eines esmorteïdes
entre somnis de palaus
i de cases presumides.
Entre margeres i bosc,
més enllà de les botigues
els tractors enderiats
festegen amb les collites.
Madura el raïm primer,
i entre la verdor infinita
reflecteixen els penjolls
el poble, els camins, l’ermita.
Matí d’un temps que és el meu
i d’una gent que
m’estima
i d’un present que
se’n va
però que encara em
necessita.
Espurna d’eternitat.
Un lloc, un moment, un
dia,
que no tornarà mai mes
damunt la terra
petita.
Tardor
Presonera a l’assut
dels records
dorm la fada dels
camps i les vinyes
que surava pels contes
d’abans.
L’escalfor del sol
vell de tardor
omple l’aire
d’antigues llegendes
arrapades a l’ombra
dels pins.
A la plana, remor de
veremes,
i al cel núvols,
creuats per estols
d’aus prudents, que
se’n van cap al sud,
contemplades, amb un
bri enveja,
pel pagès que fa temps
va arribar
de les terres
llunyanes de l’Àfrica.
L’alenada del vent de
marina
humiteja els neguits del
picot.
Júlia Costa (Antologia 2012. Poetes de l'Ebre)
