8.12.12

PLANXAMÀNIGUES




Recordo les camises d'aquells homes de casa,
els braços fantasmals cobrint el planxamànigues
i l’olor d’escalfor casolana i humida,
i les piles de roba ja planxada, esperant,
el seu lloc als armaris on sempre s’ocultavens
secrets, records, mentides, mocadors i flassades,
i les cartes perdudes dels oncles oblidats.

Júlia Costa, 'Utillatge i parament', recull inèdit, 2012

1 comentari:

Miquel ha dit...

Mí madre tenía uno igual...a veces se quedaba dormida reposando la cabeza en él...ya no lo recordaba...