Recordo les camises d'aquells homes de casa,
els braços fantasmals cobrint el
planxamànigues
i l’olor d’escalfor casolana i humida,
i les piles de roba ja planxada, esperant,
el seu lloc als armaris on sempre
s’ocultavens
secrets, records, mentides, mocadors i
flassades,
i les cartes perdudes dels oncles oblidats.
Júlia Costa, 'Utillatge i parament', recull inèdit, 2012
1 comentari:
Mí madre tenía uno igual...a veces se quedaba dormida reposando la cabeza en él...ya no lo recordaba...
Publica un comentari a l'entrada