El carrer del silenci
He tornat al carrer del veïnat
on les hores es fan serradures
i s'adormen les pomes madures
ombrejant una tomba d'albat.
Un carrer molt estret i amagat,
un carrer sense cases massa altes
on reposen les rates malaltes
i s'hi perd un amor sense edat.
He tornat al carrer del passat
on hi raja la font de la pena
i s'acaba la immensa ciutat.
He tornat, sense saber el perquè,
i he trobat el meu rostre de nena,
amb un guix, dibuixat al carrer.
Júlia Costa. La pols dels carrers (Meteora, 2006)
3 comentaris:
bonic ¡
Bonica poesia Júlia, i trist alhora.
Molts abraçades i bon diumenge.
Molts cops tornem al passat per voler reviure aquells temps que han passat tant ràpids.
Publica un comentari a l'entrada