8.4.12

EL CARRER DEL SILENCI


El carrer del silenci

He tornat al carrer del veïnat
on les hores es fan serradures
i s'adormen les pomes madures
ombrejant una tomba d'albat.

Un carrer molt estret i amagat,
un carrer sense cases massa altes
on reposen les rates malaltes
i s'hi perd un amor sense edat.

He tornat al carrer del passat
on hi raja la font de la pena
i s'acaba la immensa ciutat.

He tornat, sense saber el perquè,
i he trobat el meu rostre de nena,
amb un guix, dibuixat al carrer.

Júlia Costa. La pols dels carrers (Meteora, 2006)

3 comentaris:

Miquel ha dit...

bonic ¡

Mª Trinidad ha dit...

Bonica poesia Júlia, i trist alhora.
Molts abraçades i bon diumenge.

Imma Cauhé ha dit...

Molts cops tornem al passat per voler reviure aquells temps que han passat tant ràpids.