Puc passejar a les hores de feina de tants altres
per carrers que m’obliden, per carrers que han perdut
les botigues antigues on un dia guaitava
aparadors farcits d’objectes imposibles.
Vagarejo i observo els ignorants turistes
que intenten en debades fer etern aquests segons.
Jo també he estat turista, ignorant i perduda,
I he intentat omplir un àlbum amb moments engrunats.
La memòria em traeix, he oblidat moltes coses,
m’emociona algun rètol amb més de cinquanta anys,
tot és tan fugisser, tan estantís, tan fràgil,
com nosaltres mateixos, viatgers de l’absurd.
Júlia Costa. Poemes inèdits.
1 comentari:
m’emociona algun rètol amb més de cinquanta anys, por eso los fotografío todos ¡¡¡¡¡
Publica un comentari a l'entrada