Somni

Somni

Aplego una flor oblidada

i guaito el vol d’un ocell,

esbrino el pas d’una fada

i pinto el cel de vermell.

Omplo d’estels l’escocell,

i escric amb rella d’arada

camins fets de vi novell.

Alço els ulls cap el no res,

veig el far a la muntanya,

oblido el primer promès

i m’amaro de migranya

i guaito la forma estranya

d’un miratge amb foc encès,

teixit amb seda d’aranya.

Passo retrats oblidats

d’excursions a llacs i prades

dins d’àlbums abandonats,

a dins de capses arnades.

Cullo ramells d’arracades

i m’enfilo pels terrats

i per parets esmolades.

No tinc res i tot és meu,

la ciutat no té fronteres,

m’esmunyo per tot arreu,

mig de broma, mig de veres.

No vaig ni en cotxe ni a peu,

i  al caliu de les voreres

hi madura el meu conreu.

Tinc el temps que ve i se’n va

i  els minuts sense recança,

Amago l’olor del pa

al fons d’una vella estança.

Convido amics a la dansa

però abans els porto a sopar

a l’Hostal de l’Esperança.

La pols dels carrers. Editorial Meteora