30.1.11

La fada de la bodega



La fada de la bodega

Hi ha un indret arrecerat
ple de botes amb aixeta
i de vi a preu molt barat
on s’hi amaga, sempre inquieta,
una fada del veinat.

Les ampolles de cristall
estan plenes de licors
per donar alegria al ball,
caliu als novells amors
i poesia al badall.

La fada que dorm allà,
i que s’amaga als barrils,
un dia va travessar
muntanyes, boscos ombrils,
i camps de blat de secà.

Dona d’aigua en altres dies,
convertida en un miratge,
va voler canviar de vida
i va encetar un llarg viatge
sense saber on aniria.

Ara sura entre els veïns
del meu barri, gran i brut,
on s’acaben els camins
i s’hi adorm, trist i perdut,
l’escriptor de rodolins.

I una estona cada dia,
quan la gent fa migdiada
i cap persona l’espia
oculta veu i mirada
i un ramell de melangia

a la bodega petita
més famosa del veïnat,
que tot el barri visita
per cercar-hi de bon grat
el líquid que necessita.

Allà escolta a molta gent
que enraona i tafaneja,
sap quins sucs són adients
pels sopars del qui rumbeja
o pels més tristos moments.

Tasta aigües embotellades
als indrets d’on va fugir,
les cerveses més daurades,
una copeta de vi
i orxates ben ensucrades.

I fent veure que no hi és
aprèn el nom de racons
plens de vinyes i cellers,
d’on venen els vins més bons,
del Priorat o el Penedés.

Amb els cilindres daurats
de llaunes de coca-cola
fa castells ben enfilats
quan a les nits està sola
i s’adormen els terrats.

Algun dia marxarà.
No és fada d’amors fidels,
i li agrada viatjar
i fer petites arrels
massa fàcils d’arrencar.

Llavors la gent dels voltants,
que aprop la porta s’aplega,
sentirà, sols un instant,
a la petita bodega
una solitud molt gran.

I ella, qui sap on serà!
Per vinyals de la Terra Alta
o pels camps de l’Empordà,
deixant l’ànima malalta
als qui vénen a comprar.


Júlia Costa. La pols dels carrers. Meteora, 2006



Ai, les velles bodegues del barri, eren un punt de reunió i xerrada habitual! La Bodega Ribas, emblemàtica, que em va inspirar aquest poema, va tancar en jubilar-se els amos. La fada ja feia algun temps que, com preveia el poema, havia fugit...



Dibuixos de Bernat Borràs