9.1.11

Oblits





Puc passejar a les hores de feina de tants altres

per carrers que m’obliden, per carrers que han perdut

les botigues antigues on un dia guaitava

aparadors farcits d’objectes imposibles.


Vagarejo i observo els ignorants turistes

que intenten en debades fer etern aquests segons.

Jo també he estat turista, ignorant i perduda,

I  he intentat omplir un àlbum amb moments engrunats.

 

La memòria em traeix, he oblidat moltes coses,

m’emociona algun rètol amb més de cinquanta anys,

tot és tan fugisser, tan estantís, tan fràgil,

com nosaltres mateixos, viatgers de l’absurd.



Júlia Costa. Poemes inèdits.

 


1 comentari:

Tot Barcelona ha dit...

m’emociona algun rètol amb més de cinquanta anys, por eso los fotografío todos ¡¡¡¡¡