PAISATGES DE BATEA

Alguns poemes destinats a l'ANTOLOGIA de Poetes de l'Ebre d'aquest any.

PAISATGES DE BATEA

HIVERN

Els camins de silenci s’allunyen en la boira

I la terra adormida s’esllangueix als bancals.

Una sínia oblidada acull fades antigues

i els follets de les vinyes cerquen el foc del mas.

En un bosc de miracles amagats i impossibles

els borrons s’abalteixen en els ceps resistents

i  a l’horitzó es barregen les rondalles perdudes

amb les veremadores d’un futur imprecís.

Els nous molins de vent escampen pols de lluna

quan la fosca tan llarga embolcalla els turons

i  les sòlides llàgrimes del glaç de matinada

conformen escultures irisades i breus.

PRIMAVERA

El miracle retorna quan el dia s’allarga

i el sol estén la joia de la seva escalfor.

Vora  del llarg repòs de la terra i la vinya

l’ametler coratjós florirà ben aviat.

Ens hem acostumat al joc de l’esperança,

a l'esclat d’una vida que no havia fugit,

al xiscle inesperat del falciot que retorna,

i al verd tendre i precís de les fulles als ceps.

Vella roda del temps, nova llum a les teules,

fred encara, temors, una inseguretat

que ens recorda la fràgil bellesa de les coses

I com tot és i passa i retorna i se’n va.

ESTIU

Plenitud i grandesa als senders que voregen

les esplèndides vinyes carregades de fruit

on el vi ja anuncia la presència esperada

i el pagès del present acarona els mallols.

Alegria de festa, xafogor de migdia,

capvespres de rialles i de jocs dels infants,

forasters que retornen per a prendre la fresca

i xerrar de la vida, i del temps i la gent.

Als tolls el sol esclata, ve un vent de mars llunyanes

quan el sol a la posta esclata en mil colors.

Hi ha joves que festegen i que xalen i riuen

i al cel damunt la vila ballen els meteorits.

TARDOR

El fruit ha madurat i els cellers són en dansa.

El temps de les collites és el temps del demà,

encuriosits turistes bocabadats contemplen

les llargues processons dels  tractors carregats.

És època de feina, s’han acabat les  festes

sota les lluminàries d’un gran castell de focs.

El raïm serà vi i a poc a poc els pàmpols

es pintaran d’or tendre, de vermell i castany.

Les orenetes joves s’apleguen sense pressa

per a fer un llarg viatge mentre el vell foraster

retorna a la ciutat on la fresca és pietosa

quan la llenya s’apila a un cobert vora el mas.

Júlia Costa, 2016