PLUJA D'ESTIU

La pluja, gran absent des de fa tant de temps,

ha tornat en aquestes tardes llargues encara

amb un tèrbol presagi de possibles estralls

i una esperança plena de collites possibles.

Pluja d’agost, el cel ha aplegat nuvolades

en tons de gris i blau i blanc, daurat i rosa

i la gent, avesada a l’antiga sequera,

s’ha amagat a la llar, esperant la bonança.

Brillen els ceps humits i els raïms d’ametista

i els camins plens de pols i els pins de poca alçada

i les cases antigues i els terrats vigilants

i les mirades tendres dels infants que no juguen.

Una espurna de vida ha vingut amb la pluja

per damunt dels carrers i el campanar enlairat

però les orenetes han restat en silenci

com si ja preparessin el seu vol de tardor.

Júlia Costa, poemes inèdits