MITJANS D'AGOST

Mitjans d’agost

S’allarga l’ombra de les tardes clares.

Plou a algun lloc, les festes que s’acosten

porten més gent al poble, forasters,

i familiars dels que no van anar-se’n

en aquells anys antics, de gelades temibles

de venjances inútils i de llargues sequeres.

Hi ha infants que descobreixen nous camins,

joves que al vespre emprenen rutes llargues,

xerrades al portal de cada casa,

records i desenganys, pas de fantasmes,

els carrers de silencis escapçats.

Tot és tan curt, tan breu, tan de passada

al lloc del món, ara tranquil, al menys,

on evitem un sol que no és amable

sinó punyent, feixuc, desesperat!

Nits amb estels, lluminàries fugaces,

impotència de tot, desig de res,

passes damunt de caminals polsosos,

vinyes silents, migranya fugissera.

Enyoro la ciutat, ara llunyana,

on és possible encara no pensar

mentre, inútils, les hores s’esmicolen

des d’aquest campanar que no em coneix.

Júlia Costa, 'L'ombra de les vinyes', poemes inèdits (2010)