TERRASSES

Fotografia: el diario.es

TERRASSES

El restaurant s’ha omplert,

                        és bo i barat,

ofereix varietat, dos plats i postres

                            i fins i tot cafè

per uns deu euros.

Vençuts cambrers cansats

han perdut la il·lusió d’uns altres temps

car avui és precària tota feina

i saben que demà vindrà algú altre

més jove i inexpert, i més barat,

i ells tornaran a fer els camins fressats

per cercar un nou treball, sigui el que sigui.

La dona gran els deixa una propina

però un passavolant sense futur

arreplega, en passar, tota xavalla

i fuig enllà, sense mirar ningú,

                            al regne del pitjor.

Fa olor de sofregit, de fum i foc.

La llum d’aquest migdia ara es garbella

pel mig d’un nou tendal, 

                               damunt les taules.

Júlia Costa, poemes inèdits, 2015