NIT D'HIVERN A CIUTAT
Ressonen passes al
carrer desert.
Em desvetllen els
sons de tantes coses:
El camió de la
brossa
que amb estrèpit
buida els
contenidors on mor la vida,
els plors
imaginaris d’una actriu
a la televisió
dels vells miratges,
un estranger que
xerra en llengua estranya
amb algun
invisible conegut
gràcies al seu
telèfon de mans lliures.
Plora un infant, una
dona s’enutja,
i tot al
capdavall, desapareix,
i fins i tot el
meu carrer, en les boires,
d’aquesta nit
d’hivern
s’esfilagarsa
com un llençol
apedaçat i antic.
Júlia Costa, poemes inèdits, 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada