NIT DE REIS
Sota la nit
de gener
entre boires
i muntanyes,
han viatjat
els tres reis ,
resplendents
de pols daurada,
pel desert
de l’infinit,
en camells
de xocolata.
Porten les
carrosses plenes
de joguines
ben triades.
Pilotes,
nines i trens,
i ordinadors
amb pantalles,
on pots
veure tot el món
des de les
cambres de casa.
Porten
mitjons i jerseis,
abrics,
barrets i flassades,
disfresses,
fireta, jocs
d’aquests
per jugar a la taula,
llaminadures,
titelles,
i un munt de
coses estranyes.
-Com està
canviant el món!
-Melcior,
enfadat, s’exclama-
No m’agraden
els joguets
electrònics,
que fan ara-.
És un rei
tradicional,
de costums
encarcarades.
-Melcior,
estàs envellint!
-en Gaspar
respon amb calma-.
És jove i és
coratjós
I la novetat l’exalta.
Amb els
estris tecnològics,
ell hi té la
mà trencada.
Baltasar, el
morenet,
cavalca en
silenci, calla.
Porta a les
mans un antic
llibre de
tapes folrades
on hi ha la
història del món
i cinquanta
mil rondalles.
El sol
comença a sortir
rere
muntanyes de nata.
Els reis
estan molt cansats,
la seva
gent, esgotada,
de tant
pujar pels balcons,
amb la bossa
carregada.
Tornaran cap
a l’orient,
ho faran ben
a trenc d’alba,
doncs tenen
un hotelet
a un oasi
amb llacs de plata
on reposen
durant l’any
de tota
aquesta feinada.
Júlia Costa, poemes inèdits
1 comentari:
Bon Poema!
Publica un comentari a l'entrada