ABANS DEL FEBRER

Un poema molt antic, dels anys vuitanta, recuperat del calaix dels records:

Abans del febrer

La ràdio diu que retornarà el fred.

Al capdavall, un hivern sense fred

és un hivern estrany.

Però encara ens sobta el pas de nuvolades,

les glaçades, els caramells de gel,

el gèlid vent, la solitud vençuda

per la florida breu d’un romaní.

Els ametllers comencen a florir

sota el sol i el cel blau d’un matí antic.

Sempre el bon temps acaba per tornar

I també el fred. 

                  Els cavallets de fira

on voltem, amb ridícula supèrbia,

canvien els paisatges amb constància

gronxats per l’aspra meteorologia.

Anticicló, baixes pressions, temperatura

de xafogor i boira gebradora

i núvols prims i aire polar que arriba

de mítics deserts freds d’un nord llunyà

on també hi ha famílies i passions

Infants i vells, enveges, cementiris

I tot allò que sembla original

I diferent, quan ens pertany a mitges.

      Júlia Costa (1984)