TENS LA PARAULA
Tens la paraula, el somni i el camí,
plana el silenci per damunt del blat,
la nit oblida l’hora del combat,
tu segueixes el cant del pelegrí.
Tens la paraula, l’ambició, el destí,
els mots perduts de tants com van passar
pel camí ral que t’acompanyarà
fins a la platja on tot ve a convergir.
Tens la paraula, la cançó, el record,
els anys viscuts i els anys que no veuràs,
el ritme i el ressò de cada pas.
Tens la paraula: far, torrent i port,
matí, migdia, sol ponent, ocàs,
destí, enyorança, rebel·lia i mort.
Júlia Costa
Fa molt poc temps que m'he incorporat a un taller d'escriptura ja que tenia ganes de compartir 'en viu' aquesta afició a la literatura personal. El nom del projecte és Tens la paraula i un dels exercicis proposats era escriure un poema o text en prosa amb el nom del mateix projecte, el resultat ha estat aquest sonet. El sonet m'agrada perquè m'obliga a captenir la meva tendència a escriure més del compte.
Podeu consultar les activitats d'aquest projecte al blog corresponent.
Il·lustració: Tomba oblidada, retolador sobre paper (Júlia Costa).
4 comentaris:
Meravellosa poesia, estimada Júlia, l'he llegit dues vegades, és preciosa, moltes gràcies i una abraçada.
No pondrán comprender la respuesta si no ponen la música con la que leo la poesía. Bahia Blanca , de Carlos di Sardi.
Tens la paraula.....que bueno, coño ¡¡¡ Salut...ahh , y que buena realización del poema...me gusta..
M. Trinidad, Miquel, gràcies pels vostres comentaris!!!
Hola Júlia, no hi ha de què, les gràcies te les hem de donar a tu per la teva esquisitez escribiendo.Un forta abraçada i moltes gràcies.
Publica un comentari a l'entrada