AQUEST CANSAMENT LLARG

Aquest cansament llarg

Aquest cansament llarg, aquestes tardes,

l'hivern que encara no té flors a punt,

i dorm en els borrons de cada roure.

Aquesta fresca de bagueny als llavis,

un vianant silent a la vorera

d'un carrer qualsevol de la ciutat.

I aquesta pena

que sense cap sentit marfon les coses,

com si tot el que envolta el meu racó

del temps i de l'espai, ara, de sobte,

es tornés una llarga filagarsa

de somnis. 

                     La teranyina inconsistent

de pols, que s'esmicola entre els meus dits,

com si la mort, inesperada sempre,

desfés objectes, mobles i records,

fins a deixar tan sols un rastre d'ombres.

No tinc motius de pena. 

                              Al menys, la vida,

m'ha tractat amb pietat. Però els dies fugen,

lents, imprecisos, mentre ens arrosseguen

cap a la destrucció més absoluta

encara que el miratge de la vida

ens agomboli la il·lusió estantissa.

Júlia Costa. Indrets i camins. joescric.com (2004)