LA PRIMERA ROSA

Faig un retrat a la primera rosa
que he vist al vell jardí de la infantesa,
avui un lloc on els fantasmes suren
mentre tan sols soc jo qui els pot percebre.

Em costa de percebre sons i olors,
matisos als tons febles de les plantes.
El temps s'emporta engrunes dels sentits
a poc a poc, sense que te n'adonis.

La pluja ha netejat la pols efímera,
xisclen els nous falciots de temporada,
neden cap-grossos als estanys de plata.

Els infants del present embadaleixen
pares i avis, i la vida passa,
sota el miratge de la primavera.


Júlia Costa, Imatges i paraules, poemes inèdits, 2019

HE TORNAT AL JARDÍ...

He tornat al jardí dels xiprers i els baladres
on el temps ha arrelat als antics caminals,
on la tarda d'estiu arracona els silencis
i les ombres amaguen els desigs abaltits.

Innocències d'infant feien surar unes barques
a les aigües tranquil·les del llac artificial,
mentre els lotus s'obrien com estels sense pressa
i el cel d'estiu pintava el seu doble a l'estany.

Esborraven les hores els fantasmes inútils,
les paraules antigues, les amigues absents
i els amors impossibles dels poemes apresos.

He esbossat un dibuix, l'he acolorit amb cura,
hi he posat una data i el nom del vell indret
i he retornat a casa, pels carrers de la vida.

Júlia Costa, Imatges i paraules, poemes inèdits, 2018

PARC EÒLIC

                                                 (Fotografies Diari de Tarragona,  J. Revillas)

PARC EÒLIC

De lluny, els nous molins semblen joguines.

S’estenen a tocar de l’horitzó,

giren i giren quan el vent es bo

i escampen el neguit de les boirines.

Ja els he fet meus. Si algun dia s’esborra

el seu dibuix entre vinyes i pins

els trobaré a faltar al fons dels camins

damunt de pedres, de matolls i sorra.

Semblen estranys i dissortats gegants.

El sol els fa més blancs i més brillants

quan s’estavella en el seu tronc tan fi.

De nit, entremaliats fan pampallugues,

descobreixen el pas de les erugues

i vetllen el repòs del pelegrí.

Júlia Costa, poemes inèdits