PRIMAVERA

Primavera

Les fulles dels arbres són un núvol verd,

les boires amaguen el poble llunyà,

i la pluja fina comença a cantar,

damunt les teulades, on el vent es perd.

Les mares netegen petjades de llim,

rondinen i miren els vidres mullats,

hi ha un tel de silenci damunt dels terrats,

i el ruixat, de sobte, s'emporta el polsim.

Amb les botes d'aigua, ben encaputxats,

els nens i les nenes s'endinsen als tolls,

les fades s'amaguen enmig de bedolls,

les bruixes esblenen cabells arrissats.

Els follets regiren les primeres flors,

s'obren les violetes sota les falgueres,

refilen tonades les aus presoneres,

els gats de la vila enyoren clarors.

L'hivern fou clement, tothom tem glaçades,

que pot dur el bon temps, encara a mig fer.

Que minvin tranquil·les les neus del gener

per fer generoses les pasqües granades.

Els estels, al vespre, s'apleguen gentils,

fan l'ullet als homes cantant caramelles,

expliquen llegendes i rondalles velles

i ploren històries de passats abrils.

I encara que ens dolgui el temps que fa via,

els anys que s'engrunen i no vindran més,

l'amic que estimaven i que ja no hi és,

el sol a la posta, la mort d'un migdia,

sentim el bon temps que se'ns fica a dins

i ens tornen un arbre de boscos humits,

i ens creixen arrels i flors sobre els dits

i somniem muntanyes amb cent mil camins.

Júlia Costa, La Pols dels Carrers (Meteora, 2006)

FEBRER

Recuperant poemes:

Llum de febrer

L'hivern, l'hivern. A poc a poc s'allunya,

feixuc i tendrament esvalotat.

Com costa de passar, tan fosc encara,

quan ja els Nadals han fet el seu camí

i ens han deixat aquest regal de reis

únic, i dolorosament exacte:

         Un àlbum ple d'imatges oblidades

         o condemnades a l'oblit. Imatges

         d'amics i de parents que ja no solquen

         els àpats generosos de les festes.

Que no vindran mai més, ja que la vida

segueix, indiferent, la seva cursa,

sense contemplar els nàufrags que arrosseguen

les ones, fredes, sobre el mar del temps.

I ja no trobarem a les rebaixes

l'abric calent, ni la flassada flonja,

ni el paisatge somniat, ni les mentides,

que ens ajudaren a enlairar senyeres

als cims més alts de les passions perdudes.

Vindrà el bon temps, quan el falciot retrobi

el vell camí del cel, sota les boires.

Júlia Costa (La Pols dels Carrers, Meteora, 2006)

SILENCIS D'ESTIU

Alternatives

Llicorella esmaltada, i la gerdera.

O els magatzems farcits de galindaines.

Un forcall de camins, i les bardisses.

O el parpelleig dels fars dels automòbils.

La basarda, la fosca i els silencis.

O el metro pel matí, les multituds.

El giravolt tossut del raspinell.

O mil infants que surten de l'escola.

Un astor vigilant, entre cingleres.

O el divendres, al vespre, en un cinema.

Un petit cementiri, entre xiprers,

i un nínxol sense nom.

O un cementiri immens, quatre xiprers,

i un nínxol sense nom.

Indrets i camins (2006)