3.8.20

OBJECTIUS



OBJECTIUS



Viure el present, tan breu i fràgil,
sentir el passat com un pes mort,
veure el futur sense miratges
i ser el que s’és i fer el que es pot.

Estimar sense floritures,
llegir novel·les d’un temps vell
sentir que tot és res i passa,
que tothom cau de l’escambell.

Fer relatives les misèries
els goigs, la joia, els desenganys,
l’enyorament o l’esperança
i dir: tal dia farà un any.

Sentir el present sense miratges
viure el passat sense rancor,
pensar en futurs sense projectes
passar discretament per tot.

Poesia inèdita, 2019

12.7.20

BALADA DE LA JOVENTUT ARDIDA



Tinc textos que ni recordo haver escrit, com ara aquest poema.




BALADA DE LA JOVENTUT ARDIDA


La llum del sol s’esquitllava
vora la platja dels morts,
matinejaven sirenes
a la roca dels voltors.
Amb la motxilla de sarja
enfilàvem corriols,
i baixàvem a les cales
per banyar-nos i fer un mos.

La llum del sol flamejava,
s’obrien els gira-sols,
les vinyes d’or i maragda
retratàvem des del port.
Volíem llogar una barca
per fer camí cap al nord,
on segons un vell poeta
tot és net i esponerós.

Cantàvem cançons amables,
collíem mores i flors,
una esperança de nacre
es covava als nostres cors.
Ens van dir que a les contrades
més enllà dels set turons
tindríem taula parada
i feina, casa i un hort.

Vorejàvem atzavares,
a les sabates, la pols,
a l’infinit s’encrespava
el mar vora els farallons.
D’aquells dies de miratges
me n’han quedat pocs records,
més enllà de les muntanyes
tot era encara més fosc.

Joventut, com m’enganyaves
quan grimpava pels pujols,
amb un ramell d’esperança
i la frescor d’una font,
i un llibret a la butxaca
fet de terra, d’aire i foc,
i de l’aigua esmunyedissa
d’oceans de tots colors.


Júlia Costa, poemes inèdits (2017)

17.6.20

EL PARC I LES OMBRES: ENTREVISTA




Entrevista feta per l’escriptora Montserrat Galícia, amb motiu de la primera presentació  de la novel·la.


1.-Has nascut i vius al Poble-sec,  però part de la teva família provenia de la Garrotxa, i això es reflecteix a la novel.la, ens en podries parlar?

De la Garrotxa era la meva família paterna, el meu pare va néixer a Mieres. Amb el temps he sabut que el seu avi va anar a Mieres a causa del final de les guerres carlistes, però que era de Beget. És una comarca fascinant, misteriosa, amb molta història i que m’ha inspirat una mena de geografia imaginària centrada en un poble inventat, que recorda Mieres però no ho és, Userda.

2.-Fes-nos cinc cèntims dels teus autors de referencia, allò que es diria, els que t’han influït...

Podria fer una llarga llista i me’n deixaria molts. Fa anys sempre mencionava els grans autors del XIX, Tolstoi, Balzac, Galdós. Però m’agrada molt llegir i sempre descobreixes coses noves i tot acaba per tenir un pes a l’hora d’escriure, de vegades, fins i tot, sense ser-ne conscient.

3.-A l’hora de fer la novel.la, què va ser primer, el crim o la investigadora, la Mila?
Potser la Mila, tot i que va ser un personatge que em va venir al cap amb una certa dosi d’ironia, una mena de mestra com jo, jubilada, sense cap aspecte personal rellevant... Una mena de Marple del Poble-sec. Però el personatge se’m va anar complicant i va agafar vida pròpia.

4.-Que té de novel·la de gènere?
Alguns elements recurrents en els llibres d’enjòlit, un crim, misteris del passat, secrets familiars, uns quants sospitosos, una dona tafanera que no ho veu clar, un investigador jove i sense massa ambicions, rebotat d’altres feines...

5.-Destrueix la idea de gènere que podríem tenir? I això és bo?
Crec que, en molts aspectes, si que no respon al que entenem per novel·la de misteri, avui els límits, fins i tot del que és o no és novel·la, un tema que fa anys va generar moltes discussions i molt debats, son prims i estantissos. No sé si és bo o dolent, això depèn de la percepció dels lectors i del valor literari que pugui tenir, més enllà, fins i tot, de l’argument.

6.- En algunes ocasions has dit que en aquesta novel·la hi ha personatges de novel·les anteriors, quins serien?

A moltes novel·les recupero personatges anteriors o que, en algun altre llibre, van sortir de passada. Això ho feia Galdós i ho han fet d’altres autors, jo crec que en ocasions sap greu abandonar del tot personatges que t’has inventat. Aquí hi ha, per exemple, l’evocació d’un personatge tèrbol, una mena de patum de la cultura catalana però que, en realitat, tenia moltes ombres i una tirada inquietant a les adolescents.  També hi ha referències a esdeveniments reals, amb noms i circumstàncies canviades, i que es mencionen en alguna altra novel·la meva.

7.- I finalment,  la Mila continuarà resolent misteris
 M’agradaria força, i, de fet, tinc alguns arguments al cap. Però tot vol temps, reflexió i endegar una història sòlida i ben explicada. Espero que sigui així.


14.6.20

EL PARC I LES OMBRES, ESTAT DE LA QÜESTIÓ

EL PARC I LES OMBRES - Júlia Costa | Stonberg Editorial

Les circumstàncies han fet que això del virus i el confinament coincidís amb la promoció del meu darrer llibre. Algunes presentacions no s'han pogut fer i ara, de cara a l'estiu, i encara sense una normalitat efectiva, em temo que tot plegat quedarà abaltit. De tant en tant, en aquest blog, aniré recordant el llibre i alguns comentaris que m'han fet sobre el seu contingut, gent que també escriu tot i que no pertanyin al grem de les patums oficials del sector.

Fa anys l'antic diari AVUI, els dijous, publicava un suplement literari molt interessant en el qual el llibre català, escrit i pensat en català, hi tenia un espai gairebé sempre. El diari va ser abduït pel PUNT i ja no és el mateix. La Vanguardia havia tingut un bon suplement literari al qual, durant un temps, va dedicar un espai al llibre català. Aquell suplement es va reconvertir en una barrija-barreja que es diu Cultura i fins i tot això tan eclèctic de la cultura ha quedat darrerament reduït a la minima expressió.

Com que cada dia surten més llibres i hi ha menys espais on comentar llibres, sigui a la premsa o als mitjans de comunicació, que algú mencioni algun volum no mediàtic és un miracle, si no tens coneguts i saludats en el sector. I encara. Molts llibres que s'arriben a ressenyar i comentar als diaris convencionals els ha escrit gent del mon del periodisme, habituals de les tertúlies, persones que ja son 'a dins', vaja. A més a més existeix una tendència estranya a escriure 'la novel·la', sembla que és un gènere de prestigi i cantants, historiadors, actors i, evidentment, periodistes, intenten incidir en un mercat saturat i complex. Molts llibres que es venen -relativament- bé pertanyen a autors i autores que ja son 'famosos' o populars. No entro en el tema de la qualitat, subjectiu i espinós i que podria generar molta teoria inútil.

Al blog, per tots aquests motius i d'altres, aniré donant ressò a fragments d' alguns comentaris que m'han fet sobre el llibre persones amigues, moltes de les quals, també, escriptores. Com ara aquest, que pertany al programa Cafis de Lletres, de Ràdio Sant Celoni, de Sílvia Romero:

...la riquesa expositiva de la novel·la que ens ofereix Júlia Costa no acaba pas aquí. Perquè les investigacions els duen a documentar-se i indagar al voltant d’assassinats i morts antigues. Em refereixo a crims ocorreguts fa un munt d’anys, en alguns casos inventats de cara a la recreació literària, però en altres casos basats en crims reals que van tenir lloc aquí, a casa nostra. Cosa que provoca en nosaltres, el lectors, la curiositat d’indagar, també, per conèixer més aquestes truculentes històries d’una època passada però que, ben mirat, tenim encara aquí, ben a prop. 

És, doncs, una novel·la que es mou entre el thriller i la denúncia, amb alguna que altra dosi d’ironia, i ambientada a cavall de Barcelona, que és on té lloc l’assassinat amb què iniciem la lectura, i d’altres poblacions de Catalunya o del microcosmos literari a què ens té acostumats Júlia Costa, que llibre rere llibre ha creat la seva geografia personal, ben sovint fàcilment identificable. 


El tema de la distribució editorial, avui, és també complicat. El Parc i les Ombres el podeu comprar directament a l'Editorial Stonberg i, és clar, a Amazon. Qualsevol llibreria amb interès el pot aconseguir, així mateix, amb facilitat. Al meu barri tinc sort de la Núria de la Papereria llibreria Nitus, que té tots els meus llibres i m'avisa quan se'n ven algun. 

A la web de l'editorial també es poden llegir alguns comentaris sobre el llibre que han fet els seus primers lectors i lectores.




23.3.20

COBLES POBLE-SEQUINES DEL CONFINAMENT (2)


Confinada a la llar meva, 
jo, presonera innocent
ploro quan pelo la ceba
per fer el menú del present.

Molt lenta la vida passa
mentre endego el meu dinar,
no goso sortir de casa
per si em renya algun urbà.

La primavera s'amaga
més enllà del meu balcó
i aquesta imprevista plaga
sembla que va de debó.

M'envien moltes cantades,
i missatges filosòfics
i consells i parrafades
amanides amb grans tòpics.

Molta gent va perdent feines,
menys els polítics, crec jo,
que ens avisen cada dia
dient que ens portem millor.

Sort del guasap, amb el qual,
parlo amb amics a tot hora
un invent fenomenal
que molta gent no valora.

No em vull fer il·lusions estranyes
sobre la fi del conflicte
ni per matar les migranyes
somniar en viatges a Egipte.

Ara he de dur un paperet
com allò del 'vull anar'
que digui d'on he sortit
i fins on vull arribar.

Vestida de confinada
surto per llençar la brossa
i torno a casa apressada
ja que pel carrer fas nosa.

S'acabarà aquest excés?
Tornaran els dies clars?
Anirem al Corte Inglès
a consumir adelerats?

En lloc de a casa tornar,
per Nadal, amb els torrons,
més aviat volem guillar-ne
i rodar per aquests mons. 

M'enfonso en el bon consol
d'una lectura encertada
per passar aquest feixuc dol
de tan incerta durada.





20.3.20

COBLES POBLE-SEQUINES DEL CONFINAMENT (1)




Més d'una persona coneguda em demana literatura i opinió sobre el tema central dels dies que ens acullen. De moment tan sols se m'acudeixen frivolitats com aquestes, la meva inspiració no es troba en el seu millor moment:




Fa com qui diu, quatre dies,
ens fotíem dels xinesos,
i ara en això d’aquest virus
ells ja son uns grans entesos.

I els coreans, ja ho veieu,
la pandèmia han controlat
i aquí encara no entenem
el perquè ens han confinat.

Fa una setmana tot just
fèiem vida rutinària,
i ens han donat un disgust
que ja em provoca urticària.

Dibuixo, llegeixo, canto,
escric guasaps a tot déu
i em poso la mascareta
quan surto pel meu conreu.

D’acudits tothom en pensa,
buidem el supermercat,
i enyorem la vida antiga
i l’antiga llibertat.

Em deien: ‘encara ets jove’
i ara sóc del grup de risc,
aviat canvien les coses
en aquest món imprecís.

Teletreball, cap a casa,
criatures engabiades,
sort dels ipods i tauletes
que van ser tan bescantades.

Dels polítics inefables
ni ho comento, no m’agrada
que m’ho expliquin tot a mitges
i que em tinguin arrestada.

Què hi farem. Ben poca cosa
es pot fer en aquest moment.
Si t’escapes, ve un urbano 
i et botzina amablement:

-Jaia, vaig cap a casa,
i no aturi el seu camí,
que la propera vegada
la multaré si o sí.

Ja sé que al nostre planeta
hi ha gent que està molt pitjor,
i que, per cert, aquests dies,
no veig al televisor.

Avui molt ben habillada,
he anat a comprar manduca,
i ja no penso sortir
si no és que tot  em caduca.

Bé doncs, què us haig d’explicar?
en aquesta situació
tots esteu si fa no fa
i en perill d’estar pitjor.

Paciència doncs, a llegir,
a mirar-nos culebrots,
a fer puntes al coixí
i a telefonar els nebots.

(continuarà)





18.2.20

NOVA PRESENTACIÓ DE 'EL PARC I LES OMBRES', A BADALONA


El dia 2 de febrer, dilluns, faig  una nova presentació de la meva darrera novel·la, en aquest cas, a Badalona, gràcies a la Roser Padrós i la Plataforma Anastàsies. Si voleu fer turisme de proximitat, ja ho sabeu, us espero en aquesta bonica i històrica ciutat!!!

15.2.20

EL PARC I LES OMBRES

EL PARC I LES OMBRES - Júlia Costa

La meva darrera novel·la segueix el seu camí, després de dues presentacions, una a la Biblioteca Francesca Bonnemaison i, l'altra, a la Biblioteca Francesc Boix. A primers de març en faré una altra a Badalona. Copio les referències sobre el seu contingut, que també podeu llegir a la web de l'editorial:

EL PARC I LES OMBRES pot semblar, d’entrada, una novel·la de gènere. Hi trobarem una mort que cal esbrinar, la d’un jove periodista que està investigant crims del passat, oblidats i que van passar a Catalunya. Però la narració va molt més enllà, reflecteix la distància entre les classes socials, a Catalunya, malgrat la relativa permeabilitat assolida en les darreres dècades, els prejudicis, que sovint freguen el racisme, vers els nouvinguts actuals, l’egoisme inevitable que sura quan cal defensar els nostres, la corrupció assumida i les ferides mal curades. 

En aquest context la Mila, una mestra jubilada, vídua i desvagada, ajudarà un seu antic alumne, immers en un cert desconcert vital, a treure l’entrellat d’uns fets en els quals convergeixen molts personatges, tot un mosaic de gent molt diferent, unida pel destí, la casualitat i les circumstàncies, en un moment precís, al volt d’un fet violent imprevisible. El passat no desapareix mai del tot, per més que a vegades el vulguem oblidar. Pot afectar el present i pot ser que no interessi evocar coses com ara les seqüeles de la Guerra Civil, les misèries de la postguerra, el franquisme sòrdid, el catolicisme aclaparador, o aspectes més recents, com ara el consum de droga o els efectes del VIH. 

Avui els nouvinguts de tot el món són mirats amb recança potser, fins i tot, per aquells que també van ser mirats de la mateixa manera, en uns altres temps. El foraster sempre inquieta, encara més si és pobre i diferent de la majoria. No és fàcil tirar endavant quan les condicions són poc favorables i els sectors amb poder i diners tenen interès, en general, a mantenir els seus privilegis. 

No hi ha bons ni dolents del tot, en aquesta història, depèn del moment, de l’entorn, del context. No som sempre iguals ni inalterables. No podem viure sense riscos ni deixar de cometre errors, que de vegades poden ser molt greus. El llibre transita per diferents zones urbanes i rurals, Montjuïc, L’Hospitalet, la part alta de Barcelona, la Catalunya profunda, les colònies tèxtils. Hi ha molts mons, i la gran majoria són ben a prop nostre.

Avui la distribució és complicada i els llibres no mediàtics duren poc als taulells de les llibreries però el podeu trobar demanant-lo a l'editorial, que té molt bon servei, o bé a Amazon. I al meu barri, com sempre, a l'emblemàtica i històrica papereria-llibreria NITUS, on també podeu trobar d'altres llibres meus, de narrativa o poesia.