Les circumstàncies han fet que això del virus i el confinament coincidís amb la promoció del meu darrer llibre. Algunes presentacions no s'han pogut fer i ara, de cara a l'estiu, i encara sense una normalitat efectiva, em temo que tot plegat quedarà abaltit. De tant en tant, en aquest blog, aniré recordant el llibre i alguns comentaris que m'han fet sobre el seu contingut, gent que també escriu tot i que no pertanyin al grem de les patums oficials del sector.
Fa anys l'antic diari AVUI, els dijous, publicava un suplement literari molt interessant en el qual el llibre català, escrit i pensat en català, hi tenia un espai gairebé sempre. El diari va ser abduït pel PUNT i ja no és el mateix. La Vanguardia havia tingut un bon suplement literari al qual, durant un temps, va dedicar un espai al llibre català. Aquell suplement es va reconvertir en una barrija-barreja que es diu Cultura i fins i tot això tan eclèctic de la cultura ha quedat darrerament reduït a la minima expressió.
Com que cada dia surten més llibres i hi ha menys espais on comentar llibres, sigui a la premsa o als mitjans de comunicació, que algú mencioni algun volum no mediàtic és un miracle, si no tens coneguts i saludats en el sector. I encara. Molts llibres que s'arriben a ressenyar i comentar als diaris convencionals els ha escrit gent del mon del periodisme, habituals de les tertúlies, persones que ja son 'a dins', vaja. A més a més existeix una tendència estranya a escriure 'la novel·la', sembla que és un gènere de prestigi i cantants, historiadors, actors i, evidentment, periodistes, intenten incidir en un mercat saturat i complex. Molts llibres que es venen -relativament- bé pertanyen a autors i autores que ja son 'famosos' o populars. No entro en el tema de la qualitat, subjectiu i espinós i que podria generar molta teoria inútil.
Al blog, per tots aquests motius i d'altres, aniré donant ressò a fragments d' alguns comentaris que m'han fet sobre el llibre persones amigues, moltes de les quals, també, escriptores. Com ara aquest, que pertany al programa Cafis de Lletres, de Ràdio Sant Celoni, de Sílvia Romero:
...la riquesa expositiva de la novel·la que ens ofereix Júlia Costa no acaba pas aquí. Perquè les investigacions els duen a documentar-se i indagar al voltant d’assassinats i morts antigues. Em refereixo a crims ocorreguts fa un munt d’anys, en alguns casos inventats de cara a la recreació literària, però en altres casos basats en crims reals que van tenir lloc aquí, a casa nostra. Cosa que provoca en nosaltres, el lectors, la curiositat d’indagar, també, per conèixer més aquestes truculentes històries d’una època passada però que, ben mirat, tenim encara aquí, ben a prop.
És, doncs, una novel·la que es mou entre el thriller i la denúncia, amb alguna que altra dosi d’ironia, i ambientada a cavall de Barcelona, que és on té lloc l’assassinat amb què iniciem la lectura, i d’altres poblacions de Catalunya o del microcosmos literari a què ens té acostumats Júlia Costa, que llibre rere llibre ha creat la seva geografia personal, ben sovint fàcilment identificable.
El tema de la distribució editorial, avui, és també complicat. El Parc i les Ombres el podeu comprar directament a l'Editorial Stonberg i, és clar, a Amazon. Qualsevol llibreria amb interès el pot aconseguir, així mateix, amb facilitat. Al meu barri tinc sort de la Núria de la Papereria llibreria Nitus, que té tots els meus llibres i m'avisa quan se'n ven algun.
A la web de l'editorial també es poden llegir alguns comentaris sobre el llibre que han fet els seus primers lectors i lectores.
