17.11.16

CAP AL MUSEU, UN DIA DE TARDOR


L'aigua del sortidor s'acoloreix
de forma natural, sota la llum
d'un dia de tardor. La ciutat obre
portes inexistents, el món s'apropa.

Ara, per unes màgiques escales,
aniré a dalt de tot, contemplaré
una part de ciutat, mentre els manters
estenen amb prudència la quincalla.

Després entraré al lloc on el passat 
es transforma en consum, al zoològic
de la cultura concentrada i vella.

I faré una aturada pietosa
davant d'alguna verge, que, enyorada,
recorda el seu altar a l'antiga ermita.


Júlia Costa, Imatges i Paraules, poemes inèdits, 2016

1 comentari:

Josep Aguilera Torres ha dit...

El bressol de la tardor que fomenti i acompany els seus valors i engrescament.
Una braçada.