2.11.16

TARDOR



Platges desertes, núvols fotogènics,
records entre la sorra de novembre,
mirades al no res, fràgils tonades,
una nostàlgia absurda i imprudent.

Vaixells que no somnien grans travesses,
un avió enmig d'un cel de plata gris,
solitud escampada a l'horitzó,
els meus morts que s'apleguen entre boires.

L'evidència del canvi irreversible,
la tardor, tan efímera també,
un gos feliç, jugant vora les ones.

Infants sense passat, noies alegres,
una escalfor paradoxal a l'aire,
i un cel, tan fugisser com les paraules.


Tardor, Imatges i Paraules, poemes inèdits, 2016

2 comentaris:

Ramon ha dit...

Què ben pintades les sensacions de la tardor a prop del mar. Un bonic poema!

Júlia ha dit...

GRÀCIES!!!