23.11.16

BLACK FRIDAY

Resultat d'imatges de black friday barcelona

Mig món que ven i l'altre mig que compra,
i fins i tot s'alternen els papers
de tant en tant, segons com van les coses,
l'economia, la geopolítica
i els interessos de sectors diversos.

La roda ha de girar, potser seria
molt pitjor que aturés de cop i volta
aquest ritme que sembla continuat
i que sense sentit ens arrossega
vers la parada del mercat obert.

El consum ens consola si tenim
quatre rals avorrits a la butxaca,
sempre hi ha francesilles a l'abast
del més humil, i si cal fins i tot
ens ofereixen compres a terminis.

Feliç aquell que té al carrer de casa
unes quantes botigues assortides,
damunt les quals no ha de caure cap bomba
inesperada, que n'esmicoli els vidres
i l'obligui a guillar sense esperança.

Hi ha qui no pot ni vendre ni comprar,
hi ha qui fuig de violències i barbàries,
hi ha qui ha de fer camins ben pedregosos
per tal d'aconseguir l'aigua que ens venen
embotellada, etiquetada i clara
si la d'aixeta ens sembla poc fiable.

Feliç el dia d'un futur llunyà
en el qual tots els pobres de la terra
amb quatre rals calents a la butxaca
puguin anar contents cap a mercat
i veure aparadors farcits de coses.

Feliç l'infant que mira una joguina
i sap que els misteriosos Reis d'Orient 
o aquest Pare Noel de barba blanca
li amollarà en el propi domicili
a dins d'un embolcall encisador.

Comprar ens guareix ferides imprecises,
ens distreu, fa que ens oblidem dels pobres
més pobres que nosaltres, dels qui fugen,
dels qui moren ben sols, dels qui no tenen
botigues que abalteixin les tragèdies.

Comprem doncs, sense escrúpols ni manies,
que així revifa el temps de l'abundància
i tot funciona, i molta gent té feina
ni que sigui precària i mal pagada,
que hi ha coses pitjors no gaire lluny

i que tot és molt fràgil i estantís,
i cap seguretat no dura sempre,
i potser un dia enyorarem les festes,
els mercats, l'escalfor dels magatzems
i els quatre rals a la butxaca antiga.


Júlia Costa. Imatges i Paraules, poesies inèdites, 2016



4 comentaris:

Ramon ha dit...

Un gran mèrit la d'aquest poema teu. El consum i la pobresa en diferents estadis i punts de vista, embolcallats amb desitjos i esperança... fantàstic!.
Et felicito, Júlia.

Tot Barcelona ha dit...

Recuerdo allá por el 2012 unas declaraciones de don Julio Anguita:
¿Saben ustedes porqué la gente quiere salir de la crísis?, y todos nos quedamos pensativos, al menos la mayoría de personas que estábamos por allí...Y continuó: para volver a gastar.
Un abrazo.
No te olvides de EERR y el libro. Recuerda que uno es exclusivo para ti.
salut

Josep Aguilera Torres ha dit...

Voldria que tothom pugui volar i sigui capaç de gaudir,amb mirada tafanera,dels espais insondables del viure humá.
Una abraçada.

Júlia ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris!!!