Nova tardor
La tardor gairebé no es percep, prop de
casa,
i tan sols una olor de frescor i una llum
abaltida
anuncien la fi de l’estiu i els seus dies
tan llargs
Pels matí veig infants que se’n van a
l’escola,
al país que era meu i que avui no em
pertany com ahir,
i recordo el meu avi folrant antics llibres
amb el paper blau fosc d’uns anys plens de
desigs i futur.
Al carrer hi van plantar arbres d’altres
contrades
I algun àngel pintor els hi ha dat un lleu
toc
de grogor imperceptible, precursora de
fràgils viatges
a la
terra on reposa l’eterna verdor.
Júlia Costa. Poemes inèdits (2011)
4 comentaris:
molt bonic..de veritat..salut
Gràcies, Miquel!
Bello, sin alharacas ni exaltaciones de exceso. Como el mismo tema tratado. Enhorabuena.
Gracias, Santiago!!!
Publica un comentari a l'entrada