Balada
del taxista impacient
En memòria d'Enric A.C.
El
taxista impacient sap camins i misteris
de
la vella ciutat que s’ha fet massa gran,
Coneix
tots els racons on s’arrauleix la vida
i els secrets amagats entre pluges i fang.
El
taxista impacient no té por ni migranyes,
sap
el camí més curt que porta a tot arreu,
coneix
els hospitals on els malalts gemeguen
i
les tombes ornades amb el pes d’una creu.
El
taxista impacient sap les sales immenses
on
la música sona amb el ritme d’un ball,
i els restaurants
millors, ambs safates guarnides,
encara
que ell potser no hi hagi menjat mai.
El
taxista impacient vol fer cent mil viatges
per
estalviar diners i fer-ne un de molt llarg,
en
un vaixell pirata, de veles desplegades,
sota
estels de llegenda, damunt de càlids mars.
El
taxista impacient estima la contrada
on
el seu automòbil explora intimitats.
Reconeix
la passió al llac d’una mirada
quan
porta algú a un indret on l’estan esperant.
El
taxista impacient s’ha perdut algun dia
al
laberint feixuc de difícils senders,
però
és expert en camins i ha retrobat la vida
i
l’adreça buscada per inquiets viatgers.
El
taxista impacient té casa i té família,
un
retrat emmarcat mostra dona i infants,
Té
un port assegurat on s’encalmen les aigües
i
un carrer que és el seu, al cor de la ciutat.
Algun
dia, qui sap, deixarà aquesta feina,
i
farà un gran viatge sent ell el passatger,
llavors
enyorarà la perduda impaciència,
i
els carrers oblidats l’enyoraran també.
Júlia Costa. La pols dels carrers (Meteora, 2006)
1 comentari:
m´agrada.
Publica un comentari a l'entrada