29.2.12

PAISATGES URBANS




Paisatges urbans


Les ciutats dels suburbis s’amaguen en la boira,
lluny dels museus estèrils I del disseny absurd.
Allà hi moren les hores dels joves sense estudis
i les basardes velles del vianant perdut.

Entre camins d’asfalt, damunt de les voreres,
s’hi arrauleix l’esperança d’un temps que no serà.
Damunt d’una flassada tacada de misèria
una dona vençuda s’adorm en un llindar.

La revolta no compta amb líders ni proclames,
surt del fons de la ràbia i del menyspreu cansat.
Els voltors de les càmeres que cerquen mil notícies
s’acosten amb cuirasses al lloc del nou combat.

Al món ben confortable, de la gent que té feina
i viatja a països exòtics i llunyans,
la justícia ignorada s’oblida a les terrasses
que escombren i que freguen les mans dels immigrants

I els peixats analistes que esquitxen les tertúlies
pagades, a la ràdio, o a les televisions,
parlaran de les causes profundes dels problemes
i amb un deix d’ironia, faran valoracions. 

Júlia Costa. Poemes inèdits (2007)

1 comentari:

Miquel ha dit...

Válido para el momento actual ¡¡¡ salut