Carrers bruts i vells
Carrers bruts i vells,
sol a la finestra,
els records perduts,
la humitat als vespres.
Un xisclar d'ocells,
el crit d'una mare,
el nen enfilat,
damunt la barana.
Geranis vermells
I roses de marbre,
menta i julivert,
margarides blanques.
Encara algun so
d'antigues campanes,
i també un vaixell
que el vent acompanya.
I a dalt, Montjuïc,
la nostra muntanya,
amb tants de secrets
com se n'explicaven!
El mar, ben a prop,
i la saragata
d'aquell Paral·lel
de llumets de plata,
que ens era recer
protecció i muralla,
del soroll estrany,
de la ciutat ampla,
i de tot allò
que ara sabem massa...
Júlia Costa. Indrets i camins. joescric.com (2004)
1 comentari:
molt bonic ¡¡¡
Publica un comentari a l'entrada