CARRERS BRUTS I VELLS

Carrers bruts i vells

Carrers bruts i vells,

sol a la finestra,

els records perduts,

la humitat als vespres.

Un xisclar d'ocells,

el crit d'una mare,

el nen enfilat,

damunt la barana.

Geranis vermells

I roses de marbre,

menta i julivert,

margarides blanques.

Encara algun so

d'antigues campanes,

i també un vaixell

que el vent acompanya.

I a dalt, Montjuïc,

la nostra muntanya,

amb tants de secrets

com se n'explicaven!

El mar, ben a prop,

i la saragata

d'aquell Paral·lel

de llumets de plata,

que ens era recer

protecció i muralla,

del soroll estrany,

de la ciutat ampla,

i de tot allò

que ara sabem massa...

Júlia Costa. Indrets i camins. joescric.com (2004)