12.11.11

Història del món












Expliquen els antics que aquell déu parricida
tenia por que els fills no fessin el mateix
que ell va fer un dia al pare, envejós i rebel.

Per això se’ls cruspia a tots sense manies
ben acabats de néixer, tendres com el pa blanc,
car no era partidari de castedats excelses
ni de moderns controls de la natalitat.

Un dia la senyora li va lliurar una pedra
de granit de l’Olimp vestida amb blancs bolquers
dient-li somrient: 
                    -Ès el menú del dia,
el teu darrer fillet acabat de cuinar.


Cronos es va empassar la pedra amb coherència,
doncs en el fons de tot, volia ser vençut,
ja que el poder arriba a ser massa feixuc
quan dura fins l’excés, àdhuc per al qui mana,
i  va fer veure a Rea que es creia l’enganyifa
barroera, de la dona, ja farta de parir
i veure com els fills esdevenien febles
hamburgueses inútils al ventre del marit.

I així va ser com Zeus es va salvar
i es va girar la truita, encara que els mortals
van continuar suant la cansalada
als prats dels amos, durant anys i panys.


Júlia Costa. Poemes inèdits. Mitologies (2011)

1 comentari:

Miquel ha dit...

qque bé cuadrat ¡¡¡¡