Història del món

Expliquen els antics que aquell déu parricida

tenia por que els fills no fessin el mateix

que ell va fer un dia al pare, envejós i rebel.

Per això se’ls cruspia a tots sense manies

ben acabats de néixer, tendres com el pa blanc,

car no era partidari de castedats excelses

ni de moderns controls de la natalitat.

Un dia la senyora li va lliurar una pedra

de granit de l’Olimp vestida amb blancs bolquers

dient-li somrient: 

                    -Ès el menú del dia,

el teu darrer fillet acabat de cuinar.

Cronos es va empassar la pedra amb coherència,

doncs en el fons de tot, volia ser vençut,

ja que el poder arriba a ser massa feixuc

quan dura fins l’excés, àdhuc per al qui mana,

i  va fer veure a Rea que es creia l’enganyifa

barroera, de la dona, ja farta de parir

i veure com els fills esdevenien febles

hamburgueses inútils al ventre del marit.

I així va ser com Zeus es va salvar

i es va girar la truita, encara que els mortals

van continuar suant la cansalada

als prats dels amos, durant anys i panys.

Júlia Costa. Poemes inèdits. Mitologies (2011)