13.11.11

Viatge turístic








M’han ofert a bon preu per a l’estiu
un creuer per l’infern, al vell estil
dels pocs herois que un dia aconseguiren
visitar aquelles grutes d’on fa segles,
no en pot tornar, pràcticament, ningú.

Caront et guia, i diuen que et comenta
anècdotes sucoses i distretes
de temps arnats i dels déus d’altres dies.

De fet el vell barquer no és pas autèntic,
una disfressa més com tantes altres
que acullen viatgers encuriosits
als museus, convertits en circs novells.

Has de portar sota la llengua, diuen,
allà on també es col·loquen unes píndoles
que fan que el cor aguanti, una moneda
brillant, de curs legal, encara verge.

Tot és un joc. Un més enllà de plàstic,
un decorat pintat d’allò més bé,
realista i amb monstres hologràfics
surant pel gran engany ple de miratges.

Pels porucs hi ha viatges més vulgars,
al Pirineu, a França i a la Xina,
val més no fer el fatxenda agosarat.

Qui sap... potser aquell Hades no és mentida
i no en torneu mai més.  Potser el barquer
sigui, de fet, un lladre sense escrúpols.

Júlia Costa. Poemes Inedits. Mitologies (2011)

1 comentari:

Miquel ha dit...

"Potser el barquer
sigui, de fet, un lladre sense escrúpols."....Potser....