HOTEL PARTENÓ

Em van explicar un dia una mena de conte

d’un home cultivat, però molt pobre,

que va tenir nou filles en el temps

en els quals sembla ser que no hi havia

tanta afició al control dels naixements

com passa avui.

               L’home cercava un mascle

i així, de noia en noia, resignat,

quan va arribar al llindar de la desena

de noies, va fer vot de castedat,

cosa que va agrair la seva dona

avorrida de tantes criatures,

dels aparellaments sense gaubança

i de parts naturals sense anestèsia.

L’home va anomenar-les com les muses,

Cal·líope, Terpsícore, Melpòmene,

Erato, Clio, Euterpe,

Polímnia, Talia i la petita

Urània, la més llesta de la colla

I amb una visió molt universal

del que calia, per triomfar a la vida.

I les noies van créixer i van florir

I van muntar una empresa familiar

dedicada a l’amor, però amb cultura,

on rebien els ben triats clients

vestides com antigues cortesanes

en un pis decorat al bell estil

del Partenó. 

                        Al pare i a la mare

ja vells, els van portar a una residència

que es deia Les Hespèrides, molt neta

i amb un jardí esquitxat de llimoners.

Sempre ha estat útil i molt adient

tenir una mica de cultura clàssica.

Júlia Costa. 'Mitologies', 2010. Poemes inèdits.